Parcel·les a Tarragona - compra, ven o lloga fàcilment

On comprar terrenys a Tarragona

Els terrenys més barats de la província de Tarragona es localitzen als municipis de Batea, Xerta i Siurana. Aquestes localitats presenten preus tan baixos perquè la demanda més gran de sòl es produeix a la zona de costa, on la densitat de població és més alta, i per la gran disponibilitat de finques rústiques en aquests territoris.

El preu mitjà del sòl urbà a la província de Tarragona és un dels més econòmics de Catalunya. Els llocs amb els terrenys urbans més barats són Maspujols, La Ràpita i Vallmoll. Mentrestant, els solars d'un valor més elevat se situen a prop del litoral, a Cambrils, Tarragona i Reus. L'escenari de les parcel·les urbanitzables és semblant al de la superfície urbana; cal destacar les localitats de Reus, Tarragona i Cambrils, per extensió, demanda i població.

Una economia basada en els serveis i la indústria

La província de Tarragona és al sud de Catalunya i té una població de 804.664 habitants. El clima mediterrani atrau turistes de tot el món i la seva potent indústria sustenta l'economia de la regió.

El sector serveis és el que té més importància, seguit de la indústria, la construcció i l'agricultura.

El secundari (amb la indústria petroquímica al capdavant) i terciari són pilars fonamentals per al desenvolupament de la província. Aquest darrer (que aporta el 60% del PIB) és el que més ocupació genera, i hi destaquen el turisme (que genera el 20% del PIB del territori) i la logística, concentrada al Port de la capital.

Les comarques tarragonines tenen un menor pes al sector serveis, si les comparem amb la resta de Catalunya. Tot i això, l'hostaleria pren la davantera al conjunt del territori a causa del turisme, tant de sol i platja a la Costa Daurada; com a l'interior, on la comarca del Priorat ha evolucionat positivament en els darrers anys, aconseguint atreure un gran nombre de visitants per la bellesa dels seus paisatges i la qualitat dels seus vins.

Les empreses amb un menor nombre de treballadors són habituals al sector serveis, mentre que les més grans solen ser les industrials.

Cada cop són més les companyies que aposten per la internacionalització i l'exportació com a estratègia, la qual cosa els permet obrir-se camí en nous mercats i continuar creixent.

Una indústria potent i diversificada

L'activitat industrial genera prop del 30% del VAB, per sobre de la mitjana catalana i espanyola.

Els sectors que generen més ocupació són el petroquímic (acumula més de la meitat de les exportacions de la província), l'alimentari i el metal·lúrgic; baluards de la indústria tarragonina.

Altres activitats que es desenvolupen són les de subministrament (energia, aigua i residus) i les alimentàries; així com el tèxtil, la fusta, les arts gràfiques, la química i el cautxú. Aquesta diversificació del teixit productiu ha donat lloc a la creació d'empreses relacionades amb la reparació, el manteniment i la instal·lació de maquinària, energia i aigua.

La producció energètica destaca a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta, mentre que a la Conca de Barberà i a l’Alt Camp la indústria és molt diversa. D'altra banda, al Tarragonès l'activitat predominant és la química. En canvi, a la Terra Alta i al Priorat ressalta el sector agroalimentari.

Un sector agropecuari i forestal sostenible

El sector primari presenta un percentatge de pes superior a la resta de Catalunya. Hi destaquen les comarques del Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta.

La província, en general, té un clima mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos. L'interior, en canvi, rep una lleu influència del clima continental. La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 14°C i els 20°C. Aquestes característiques i el relleu la converteixen en un indret idoni per dur a terme una producció agrícola de qualitat.

Es donen cultius tant de secà com de regadiu, tot i que predominen els primers.

La producció agrícola tarragonina destaca pels cereals (més de 195.000 Tm), les vinyes (més de 175.000 Tm), els cítrics (més de 142.000 Tm), les oliveres (més de 122.000 Tm) i les hortalisses (més de 90.000 Tm), entre les quals l'estrella és el calçot (una mena de ceba tendra). També cal destacar el cultiu d'avellanes i l'arròs (al Delta).

L'agricultura ecològica és tendència a Tarragona i no para de créixer. Per donar-hi suport, s'han realitzat algunes accions, entre les quals hi ha ajudes per a la investigació de la producció. Són les vinyes les que encapçalen la llista, ja que la producció de vins ecològics s'ha incrementat en els darrers anys.

El tipus de sòl heterogeni (calcari, lleuger i pedregós) i el clima han determinat la qualitat dels vins del Camp de Tarragona (l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès) i la Ribera d'Ebre. S’hi uneixen els del Priorat, considerats com uns dels millors del món.

La superfície forestal de Tarragona ocupa al voltant de 289.000 hectàrees, la més petita de tota Catalunya. És l'única demarcació on hi ha més matolls que boscos. Tot i així, l'abandonament de moltes terres de conreu ha suposat que la superfície arbrada augmenti més d'un 140% en les darreres dècades; encara que és la superfície de cultiu la més abundant, especialment a les comarques de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona.

Pel que fa a les unitats ramaderes, destaquen el sector avícola (més de 160.000) i el porcí (més de 144.000).